L’illa dels nàufrags

Després d’uns quants anys d’estada en aquesta illa misteriosa, i proper ja el moment en què l’hauré d’abandonar, deixo escrit aquest missatge i, com faria un nàufrag com cal, el llenço al mar dins d’una ampolla, perquè si algú la troba l’ajudi a fer camí.

Aquí he conegut dies de sorts i de desgràcies, com tothom, suposo. ¿Tal vegada la meva estada a l’illa hauria pogut ser millor? Sens dubte. Però també és veritat que hauria pogut ser molt pitjor, i a hores d’ara contemplo el que ha de venir amb més esperança que temor. Per tant, només em resta donar gràcies a Déu pel que he viscut, i per haver-me regalat l’aventura de la vida.