La pregària, aquesta desconeguda

Ja fa temps que la pregària ha estat a bastament definida com un diàleg amorós amb Déu i el qui prega o, com diu més explícitament santa Teresa de Jesús, com «una comunicació amistosa, conversant amb Aquell que sabem que ens estima». A mi m’agrada creure que pregar també és com obrir de bat a bat la porta de casa nostra, sovint en penombra, i deixar que la Llum hi entri per a fer-hi estada. Però, malgrat que obrir una porta, tancada fins i tot amb pany i forrellat, pot resultar més aviat senzill quan es té la clau adequada, esdevindrà pràcticament impossible si no se’n disposa. La pregària és, en aquest cas, com una clau mestra, quan no és només paraules o pensaments, sinó coherència de vida, és a dir, donar testimoni i exemple d’allò que es creu.